El divendres passat, els més petits de la casa van fer la tradicional sortida de tutoria per tal de conèixer-se millor i gaudir d’un dia magnífic a l’aire lliure.
Enguany van anar a l’Estany d’Ivars on van fer moltes activitats, entre les quals hi havia un interessantíssim taller d’anellament d’aus.
L’Isaac Saltó de 1r ESO A ens deixa aquest escrit, en el qual exposa la vivència de la sortida.
“Començament de curs, nous sentiments, caixes plenes d’emocions per destapar.
En arribar a classe ens anunciaren una notícia extraordinària: que el pròxim divendres faríem una sortida a l’Estany d’Ivars. De seguida el meu cap pensà: “però si acabo de conèixer gent nova, una sortida tan ràpid?”. Un vol de papallones s’alliberà dins la meva panxa, una angoixa recorria tot el meu cos. Pensaments positius lliscaven pel meu cap llançant missatges de calma i tranquil·litat.
Arriba l’endemà, s’acosta l’hora de l’alba, la lluna que abans regnava cau i la majestuositat del sol s’eleva. Un color morat recobreix el cel que de seguida és blau com la mar.
Jo procedeixo a fer el meu dia a dia sense pensar en l’ excursió que vindria al cap d’unes hores. Amb calma em preparo la motxilla amb l’ esmorzar i l’estoig.
Ja ha arribat l’hora, l’autocar espera a la porta, pujo i arranquem. “De seguida arribem” pensava mentre jugava amb un company. Baixem de l’autocar i ens disposem a esmorzar en un temps aproximat de 20 minuts. L’ estany, al fons amb un color blau que es fonia amb el blau del cel. Jo tanco els ulls escolto la remor de l’aigua i ensumo aquella olor a sal, allò semblava el mar.
El primer taller que ens toca és la història de l’estany. Ens expliquen que en realitat era una conca que a les pluges s’emplenava i com que era un terreny enderroc que conté sal i argila, li donava aquesta olor característica a la mar. Hi va haver èpoques de sequedat, l’aigua del canal d’Urgell anava molt bé i va transformar la terra de secà en terra de regadiu. I ha esdevingut com ara el viem, un estany on l’aigua es filtra per les canonades i arriba fins un indret on s’estanca. Aquest procés que normalment la mare naturalesa en dóna, en aquest cas, és artificial.
Descendint muntanya avall i rodejant el majestuós estany ens trobarem amb la pràctica d’anellament d’ocells. Sí, aquests petits animals que bateguen les seves ales com un sospir d’aire. L’ activitat consisteix en apuntar les dades i anellar-lo amb unes polseretes petites. El cant del rossinyol s’escoltava i mentre caminaves, la teva anima s’emplenava de vida.
Per últim acabem amb el taller de restes d’animals. Uns éssers vius que deixen petits rastres com un infant innocent. Ens ensenyaren diferents nius fets amb una espècie de cotó i teixit amb les urpes dels ocells i plomes blanques, que quan alces la mirada cap al cel, et porten records malenconiosos.
L’experiència acabà i agafarem l’autocar. Ja veiem la Seu Vella que provoca la sensació de serenor conformitat, aleshores penses: “Ja sóc a casa”.
Va ser una convivència inoblidable de la qual em quedaran molts records, la meva primera sortida al Institut Samuel Gili i Gaya“.
Issac Saltó, 1r A