Teatre reivindicatiu i social per parlar del món que ens envolta
Des de la matèria d’Arts escèniques de 2n de batxillerat vam presentar l’espectacle teatral Elles maten basat en textos de Montserrat Mas, Jordi Sala, Francesca Bartrina i Dolors Colell per una banda, i la història Verema escrita per Maria Borrell de 2n de batxillerat, a més dels monòlegs que les actrius de 2n de batxillerat van escriure i, després, es van arranjar per a l’espectacle. Tot plegat es gesta a partir dels textos que es van llegint i comentant a l’aula. El muntatge busca interpel·lar el públic sobre una realitat gens còmoda, i fer-ho a través de l’humor negre, la sàtira, el thriller… Sense amagar res, però sense posar-ho fàcil.
L’escenografia és com un trencaclosques d’objectes diversos, tot barrejat i a la vista de tothom. Cada personatge de cada història agafa el que necessita per col·locar-ho al mig de l’escenari i desenvolupar la seva història, i així cada vegada. Les llums no s’apaguen mai, baixen la intensitat però en tot moment l’espectador ha de veure el que succeeix a escena. Entre història, monòleg i història, les notes de piano embolcallen l’entorn i només desapareixen quan la veu dels personatges comença a sentir-se de nou.
L’estructura busca donar missatges parcials a l’espectador perquè aquest faci i pensi sobre allò que se li dona parcialment. Tots els monòlegs van lligats a les diferents històries, però es representen deslligats els uns dels altres, busquem que qui mira i escolta es faci una idea i aquesta s’alteri, o no.
Finalment, les dones damunt de l’escenari canten mentre els homes, en un segon pla, contemplen i observen com les reivindicacions femenines es fan paleses damunt la realitat de la ficció del teatre. Un piano, una bateria i un contrabaix no sortiran mai de l’escena, des d’un bon principi la música conduirà l’escena teatral.
Verema, La col·leccionista, Estranyes en un tren, Focs d’artifici, Nyac i M’agrades quan estàs emmurriada són les històries que parlen de violència masclista, enganys, realitats difícils, violacions… de com les dones han dit prou! De com les dones han decidit posar fil a l’agulla i acabar d’una manera curiosa amb una realitat que, massa sovint, les menysprea i les menysvalora. Sempre amb l’exageració de l’escena i el somriure sarcàstic del qui explica.
Els assajos de tot el muntatge sempre s’han fet dins de l’aula. L’aportació creativa i les decisions sobre quasi tot s’han consensuat entre tothom. Tots i cada un dels nois i noies d’Arts escèniques de 2n de batxillerat han contribuït i aportat de part seva perquè el resultat fos el que va ser. Si la vau veure, jutgeu vosaltres mateixos; si no és així, qui sap, potser en una altra ocasió.
Francesc Pla